Títol: Fin
Autor: David Monteagudo
Editorial: Acantilado
ISBN:978-84-92649-23-5
352 pàgines
Fin, òpera prima de l’escriptor David Monteagudo, ha estat la sorpresa literària de finals del 2009. Ens explica la història d’un grup d’amics de l’adolescència que , tot i no tenir ja pràcticament res en comú, decideixen retrobar-se al cap de 25 anys i passar un cap de setmana en un refugi de muntanya . Un fet inexplicable sotmetrà al grup a una pressió que farà aflorar les seves misèries (i algun fet tèrbol que volien oblidar). Difícil de definir (es mou entre la novel•la de misteri, ciència-ficció i el gènere costumista) i terriblement ben escrit ( costa molt trobar diàlegs amb rèpliques que arribin a ser creïbles). Devorat en tres dies. Enganxa i amb un final que sé que a molta gent l’ha decebut, però a mi em sembla perfecte .
Vaja, que l’heu de llegir si encara no ho heu fet.
I no m’estranyaria que caigui una versió cinematogràfica un dia d’aquest....
Vaja, que l’heu de llegir si encara no ho heu fet.
I no m’estranyaria que caigui una versió cinematogràfica un dia d’aquest....
8 comentaris:
Sí? Seguro vale la pena? O de otra forma, sirve para todos? Lo recomienda?
Estant de vacances és el millor moment de l'any que el bandero té per seguir un consell literari, així que espero la seva resposta a acolostico per tirar endavant amb el consell.
A mi em sembla més que recomanable. M’ha enganxat i està molt ben escrit (en la meva modesta opinió)
Però:
1 – Crear expectatives mai és bo
2 – No sé si per algú acostumat a llegir ciencia-ficció post-cyberpunktrashubumdaixonsis li semblarà light.
És a dir que ja us aviso: no em faig responsable de decepcions posteriors. I no s’accepten reclamacions. Però crec que és un llibre rodó.
He dit.
Mmmm, m'apunto la recomanació. Va bé tenir-ne alguna de primera mà, perquè n'he llegit moltes coses bones (expectatives al màxim) però quan l'he tingut a la mà la contaportada sempre m'ha acabat fent-lo deixar. Però la curiositat segueix, ja veurem...
Aaarrrg! Quanta responsabilitat!
Si ho sé no publico el post.... sic...
Que si, que val la pena...
(em cauran una de calbots... m'ho veig a venir...)
Aaarrrg! Quanta responsabilitat!
Si ho sé no publico el post.... sic...
Que si, que val la pena...
(em cauran una de calbots... m'ho veig a venir...)
Doncs per a solidaritzar-me amb tu, que consti que l'he llegit i també em va enganxar.
I agradar.
I et fa pensar, si....
Marta la que tot i haver-lo llegit, encara no ha arribat a la seva "Fi" (ja ho sé, molt dolent) ha dit...
....pasapalabra...
No et queixaràs. Aquest te'l vaig tornar ràpid! :-D
Publica un comentari a l'entrada