(Atenció: aquest text pot desvetllar informació sobre l’argument de la pel•lícula o condicionar l'opinió sobre ella . Als interessats en veure-la, es recomana llegir-ho a posteriori. Per si de cas...)
Última pel•lícula dels germans Dardenne, estrenada dos anys després de la seva presentació a Cannes (la distribució cinematogràfica té aquestes coses)El silencio de Lorna ens explica la història de Lorna, una jove albanesa que viu a Bèlgica que, per tal de poder demanar un crèdit i convertir-se en propietària d’un bar juntament amb el seu xicot, , es converteix en còmplice d’un pla amb un mafiós anomenat Fabio. Aquest ha preparat un matrimoni concertat entre ella i Claudy, un jove drogoaddicte, per tal que ella accedeixi a la nacionalitat belga i després concerta el casament amb un rus que pagarà molts diners per aconseguir també la nacionalitat.
Cinema social en estat pur (pot agradar més o menys, però la filmografia dels germans Dardenne és terriblement coherent) . Tot i que en aquesta pel•lícula sembla que poleixen una mica l’estil (càmera més lenta, plans més llargs, una mica més de llum). Com sempre, tractant a personatges desvalguts amb tacte i mostrant una realitat crua, però totalment creïble i sense artificis. Es tracta d’un bon exemple de com es pot fer una pel•lícula amb un bon guió i una bona actriu que el transmeti. No cal res més.
Cinema social en estat pur (pot agradar més o menys, però la filmografia dels germans Dardenne és terriblement coherent) . Tot i que en aquesta pel•lícula sembla que poleixen una mica l’estil (càmera més lenta, plans més llargs, una mica més de llum). Com sempre, tractant a personatges desvalguts amb tacte i mostrant una realitat crua, però totalment creïble i sense artificis. Es tracta d’un bon exemple de com es pot fer una pel•lícula amb un bon guió i una bona actriu que el transmeti. No cal res més.
6 comentaris:
Esto... creo qye ya la vere en la tele, de aqui a 10 años, cuando la pongan y tal...
Miedica...
:-P
Fa vosté unes crítiques que donen ganes de sortir de casa corrent cap al cinema.
Fa vosté unes crítiques que donen ganes de sortir de casa corrent cap al cinema.
..sagerat...
Però si, una ha sortit entusiasta de mena i d'adjectius superlatius fàcils... :-D
(i que la pel·li val la pena, què carai! )
un día te presentaré a Quique Vila Matas, feo, gordo, catalán y no escribe en catalán
un día te presentaré a Quique Vila Matas, feo, gordo, catalán y no escribe en catalán
Ningú és perfecte...
Publica un comentari a l'entrada