Ja ha arribat la carretera C-37 amb les seves obres.
Aquí un petit testimoni del que hi havia i que ja no hi tornarà a ser mai més.
Una llàstima.... No crec que aconseguim acostumar-nos-hi mai....
Aquí un petit testimoni del que hi havia i que ja no hi tornarà a ser mai més.
Una llàstima.... No crec que aconseguim acostumar-nos-hi mai....
(la casa que es veu al fons a la banda dreta és la de ma germana. Em temo que gairebé podran tocar els cotxes traient la mà per la finestra.)
2 comentaris:
Pozi...
Ara la C32 arriba entre Blanes i Tordera... yuju... el camí del Vilar no tornarà a ser mai el que era i les cues per anar a veure el meu avi seran antològiques. Fem una festa???
Fem una festa???
Enga...
el progrma d'actes inclou cremar màquines? :-D
(de debò...és que fa un mal que no us ho podeu imaginar...)
Publica un comentari a l'entrada