Autor: Alcàntara, Sílvia
Col·lecció: Mirmanda
ISBN: 978-84-92440-21-4
Pàgines: 330
Preu: 18 Euros
El fantàstic club de lectura creat per la colla pessigolla de la Catalunya Central ha llegit aquest trimestre (semestre?) “Olor de Colònia”, obra de debut de l’escriptora Silvia Alcantara.
No és que haguem comentat gaire el llibre. Com sempre, l’activitat relacionada ens capta massa l’atenció. El llibre m’ha semblat correcte, un bon debut. És com llegir un serial de ràdio ambientat en una colònia tèxtil. Molt interessant per la descripció que fa de la vida quotidiana d’una època en un microclima tan concret com eren les colònies. Per mi, un parell de peròs: la identificació dels personatges no està gaire ben resolta. Fins ben avançada la novel•la encara costa identificar els personatges pel seu nom (i pel que he pogut sentir, li passa a molts lectors). I l’estructura del llibre (o el ritme) no acaba de ser rodó: en un moment determinat la història d’una nena i la relació amb una mestra monja encalla una mica la cosa. I la suposada trama d’intriga acaba resolta de manera molt precipitada al final del llibre, de cops, com si no s’hagués sabut com acabar-la.
Però vaja, el tema era l’activitat complementària relacionada amb el llibre. I, com no, doncs una visita guiada per un parell de colònies tèxtils del Berguedà (Cal Marçal i Cal Rosal). Molt interessant el patrimoni. Però la visita podria ser més rodona (les explicacions de la guia eren molt justes i faltava una mica el tema logístic per moure un grup tan gran de gent).
Amb tot, va fer un dia esplèndid i ens ho vam passar la mar de bé.
Em quedo amb una mostra de cartells sobre seguretat laboral que em van fer molta gràcia.
No és que haguem comentat gaire el llibre. Com sempre, l’activitat relacionada ens capta massa l’atenció. El llibre m’ha semblat correcte, un bon debut. És com llegir un serial de ràdio ambientat en una colònia tèxtil. Molt interessant per la descripció que fa de la vida quotidiana d’una època en un microclima tan concret com eren les colònies. Per mi, un parell de peròs: la identificació dels personatges no està gaire ben resolta. Fins ben avançada la novel•la encara costa identificar els personatges pel seu nom (i pel que he pogut sentir, li passa a molts lectors). I l’estructura del llibre (o el ritme) no acaba de ser rodó: en un moment determinat la història d’una nena i la relació amb una mestra monja encalla una mica la cosa. I la suposada trama d’intriga acaba resolta de manera molt precipitada al final del llibre, de cops, com si no s’hagués sabut com acabar-la.
Però vaja, el tema era l’activitat complementària relacionada amb el llibre. I, com no, doncs una visita guiada per un parell de colònies tèxtils del Berguedà (Cal Marçal i Cal Rosal). Molt interessant el patrimoni. Però la visita podria ser més rodona (les explicacions de la guia eren molt justes i faltava una mica el tema logístic per moure un grup tan gran de gent).
Amb tot, va fer un dia esplèndid i ens ho vam passar la mar de bé.
Em quedo amb una mostra de cartells sobre seguretat laboral que em van fer molta gràcia.
I el trauma de veure com tenen el suposat arxiu de l’empresa (literalment ubicat al vestidor / bany d’homes. AAARRRGGG! )
7 comentaris:
Esos archivos por los suelos...a la información como se destruye entrópicamente, cada vez más...
Qualsevol excusa és bona per veure'ns quasi tots...
Als que varem seguir l'activitat cultural (dinar berguedà, evidentment a Cal Rosal, colònia tèxtil, com molt bé has comentat), vem portar el llibre a taula i vem intentar fer un arbre d'aquells de famílies, matrimonis, fills i embolics varis.
Crec que ens vem sortir força bé.
Per cert ja hi ha nou llibre, a veure si la persona que ha donat la idea fa un mail.
Petonet.
Un llibre al trimestre... bueno, bueno...
Esos archivos por los suelos...a la información como se destruye entrópicamente, cada vez más...
No s'imagina el mal que fa veure-ho en directe! (per poc no em poso a ordenar...sic...)
vem portar el llibre a taula i vem intentar fer un arbre d'aquells de famílies, matrimonis, fills i embolics varis.
Crec que ens vem sortir força bé
Amb el llibre al davant no val! :-D
A veure si arriba la nova proposta...
Un llibre al trimestre... bueno, bueno...
un llibre al trimestre en grup... Que és difícil coordinar els ritmes de lectura de tanta gent! Després, pel seu compte, cadascú fa el que pot...
Son muy chulas las colonias industriales, yo he visto bastante pocas por eso. Una que no hay que perderse es la Colònia Güell con la Cripta y tal... no, no está en la Catalunya Central, pero vale la pena!
:D
Els rètols de seguretat laboral són ben curiosos...se n'hauria de fer un museu!. Jo també n'he vist algun però a fàbriques encara en actiu...;9
Son muy chulas las colonias industriales
Pos si. l'arquitectura industrial té un noséqué.
no, no está en la Catalunya Central, pero vale la pena!
Jejeje. SEgur que si. PErò és que a la Catalunya central n'hi ha taaaantes! (i totes seguidetes pujant, o baixant, el Llobregat) :-D
PEr cert, han prorrogat l'expo sobre Colònies Industrials que es fa al Museu d'Història de Catalunya. Per si algú s'hi vol arribar...
Els rètols de seguretat laboral són ben curiosos...se n'hauria de fer un museu!.
Si. La veritat és que fa gràcia. (el de les sabates lligades sense taló no té preu!)
Publica un comentari a l'entrada