dimecres, 27 de gener de 2010

Hollywood contra Franco

(Atenció: aquest text pot desvetllar informació sobre l’argument de la pel•lícula o condicionar la opinió sobre ella . Als interessats en veure-la, es recomana llegir-ho a posteriori. Per si de cas...)


Hollywood contra Franco és un llargmetratge documental sobre l’impacte que exercí la Guerra Civil espanyola en el cinema americà. Desvela el suport de la majoria dels artistes a la República i mostra algunes de les més de 50 pel•lícules que Hollywood produí amb referències al conflicte.
Utilitzant la figura brigadista, escriptor y guionista Alvah Bessie, que serveix de fil conductor, se’ns explica el pas del suport inicial a la causa republicana a la posterior “caça de bruixes” de Hollywood i la creació de bases nord-americanes a l’estat espanyol. Interessant repàs de la nostra història a través del cinema americà, gran eina de propaganda (per qualsevol ideologia política). També va ser molt interessant el col•loqui posterior del director, Oriol Porta, amb el públic de Cineclub Manresa: Reflexions sobre els problemes de finançament, drets d’autor, feina de recopilació de documentació (aquí per poc no em poso a plorar d’emoció), tècniques i estils narratius, etc. Molt recomanable per qui tingui un mínim d’interès en la història i la història del cinema.

5 comentaris:

acolostico ha dit...

Hollywood contra Franco o como de útiles son realmente los mensajes que nos llegan de allí?

Anna ha dit...

No sé si la paraula és "útils" o "efectius"...

manu ha dit...

Pues en este caso ni los mensajes fueron útiles y muchos menos efectivos, visto el resultado final.

Anna ha dit...

Pues en este caso ni los mensajes fueron útiles y muchos menos efectivos, visto el resultado final.

Cert. Però està bé veure com van anar una mica les coses (com els de baix s'implicaven i els de dalt no...I com després hi va haver un canvi de direcció).

Juanma ha dit...

En Buñuel por Buñuel, el director comenta cómo se frustró algún que otro proyectillo suyo en Hollywood debido a la política estadounidense de no tomar partido expreso por ninguno de los dos contendientes. Le jodió especialmente, porque Roosevelt era un claro partidario de la causa republicana, peeeero el lobby católico estadounidense consiguió imponer sus criterios, pese a que Hemingway lo tenía casi convencido para que diera el visto bueno a que Buñuel hiciera una película prorrepublicana.