Moon

(Atenció: aquest text pot desvetllar informació sobre l’argument de la pel•lícula o condicionar la opinió sobre ella . Als interessats en veure-la, es recomana llegir-ho a posteriori. Per si de cas...)

Argument:En un futur proper, l’astronauta Sam Bell viu a la cara oculta de la lluna, treballant en una base productora d’Heli-3, una font primària d’energia. Es tracta d’una feina solitària, agreujada per l’averia d’un satèl•lit que li impedeix la comunicació directa amb la Terra. Per sort, el seu contracte de tres anys està apunt de finalitzar i en un parell de setmanes podrà tornar a casa, amb la seva dona i la seva filla, i podrà deixar la base “Sarang”, on només compartia espai amb “Gerty”, l’ordinador de la base.

Per fi hem vist “Moon”, “ in extremis” al cine (que només resisteix ja en una sala). I en ho hem passat d’allò més bé. Excel•lent pel•lícula de ciència-ficció que demostra que les coses petites ben explicades poden ser molt grans. Pocs mitjans ben aprofitats, excel•lent actor i una història ben lligada i ben explicada amb tots els components que se li suposen al gènere: crítica, certa part de filosofia i missatge humanista. I esperançador. I, a més, en 97 minuts (no, senyors directors, no...No sempre calen 2 hores i mitja per explicar bé una història).
Imprescindible. I important que no t’expliquin l’argument abans de veure-la (si van als cinemes Verdi, llegeixin el full de sala al sortir)

(Poden veure una altra opinió aquí)