Mi vecino Totoro

(Atenció: aquest text pot desvetllar informació sobre l’argument de la pel•lícula o condicionar la opinió sobre ella . Als interessats en veure-la, es recomana llegir-ho a posteriori. Per si de cas...)

Argument: Una família japonesa es trasllada a viure al camp, als anys 50. Les dues filles, Satsuki i Mei, es troben amb un esperit del bosc, Totoro, amb qui inicien una relació d’amistat.

Se’ns ha escapat de la cartellera “Mi vecino Totoro” (és que no hi ha manera de portar-la controlada, amb aquests maleïts horaris). Però l’hem pogut repescar gràcies al DVD cedit per una amiga.
No ens repetirem en elogis cap al Sr. Miyazaki . O potser si. “Mi vecino Totoro” és una altra perla. Una pel•lícula infantil sense alliçonament moral, ni judicis sobre el be i el mal ni res de tot això, com ja s’ha dit el altres blogs de referència.. Una història ben explicada i molt ben dibuixada , aparentment senzilla, que, com sempre, desperta el nen que tots portem a dins. És increïble com pot tenir encara tanta vigència visual una pel•lícula feta l’any 1988. Absolutament genial i terapèutica. I ideal per nens i adults. D’aquelles pel•lícules que no pots evitar veure amb un somriure a la boca.