Avui, per primera vegada en gairebé 14 anys de vida laboral, m’he endut feina per fer a casa en un dia de festa.
Crec que és força simptomàtic de com van les coses…. (no anem bé, no anem bé)
No puc evitar tenir una sensació d’haver creat un precedent que no m’agrada gens. I d’haver traït una de les poques coses que tenia clares: a la feina, tot el que calgui i el que puc. Però quan surto per la porta, s'apaga el disc dur.
...sic...
(dedicat a la Pilar, una de les meves lectores més fidels i discretes. Vull i necessito creure que em seguirà llegint)
Crec que és força simptomàtic de com van les coses…. (no anem bé, no anem bé)
No puc evitar tenir una sensació d’haver creat un precedent que no m’agrada gens. I d’haver traït una de les poques coses que tenia clares: a la feina, tot el que calgui i el que puc. Però quan surto per la porta, s'apaga el disc dur.
...sic...
(dedicat a la Pilar, una de les meves lectores més fidels i discretes. Vull i necessito creure que em seguirà llegint)
10 comentaris:
no mola, no :(
Vulguis o no, sempre ens enduem feina a casa... No físicament, però sí de la que pesa, i a vegades moltíssim, en altres parts del cos...
no mola, no :(
No mola gens... :-(
Vulguis o no, sempre ens enduem feina a casa... No físicament, però sí de la que pesa, i a vegades moltíssim, en altres parts del cos...
Si...ho sé.. .Però una cosa es aprendre a conviure amb les contractures dels maleïts nervis a l'esquena, i l'altra tenir una llista de dades per comprovar i redactar... Tinc la sensació que he passat pantalla i he avançat de nivell :-(
No diré que és el principi del fi, però...
Treballar dignifica? Ah... jo he feia només per la hipoteca i les factures.
No serà un precedent si intentes evitar-ho. Jo he tingut èpoques de tot, i si PUNTUALMENT m'he d'endur alguna cosa ho faig i ja està. No li donis masses voltes.
Porta-ho el millor que puguis, però intenta que no passi desapercebut entre els teus caps, si més no.
Amb una mica de sort se sentiran una mica culpables. Potser fins i tot els pots intentar cobrar algunes hores extra?
Nineta, només dir-te q trobava a faltar les teves entrades al meu Blog preferit!!! ( no et sàpiga greu, Àngel, però l'Anna és l'Anna ) :-)
Mentre tinguis clar que és una excepció, pas de probleme... Jo també tinc com a norma tancar la feina al despatx quan en surto. Trencada només en moments puntualíssims.
Total, si vols agafar mals vicis, se me n'acudeixen de més interessants... ;)
Gràcies a tots.
Intentaré no traumatitzar-me més del que és absolutament inevitable...Però no em fa ni punyetera gràcia...
Amb una mica de sort se sentiran una mica culpables. Potser fins i tot els pots intentar cobrar algunes hores extra?
Cobrar què? Ehem... Estem en fase de "hi ha objectius, no horaris". I mai s'han pagat hores extres. Mai (en excepcionals casos s'han donat hores o dies de festa). Però ara...
Nineta, només dir-te q trobava a faltar les teves entrades al meu Blog preferit!!!
:-D
A veure si ens posem les piles i tornem a la normalitat...
Total, si vols agafar mals vicis, se me n'acudeixen de més interessants... ;)
I a mi, Marta. I a mi... Això no és un vici. És una creu! (i ja paro de queixar-me..)
Veus, jo ara no puc endur-me feina a casa...però les contractures, aix...;)
Publica un comentari a l'entrada