La forma de les coses

Dissabte, cosa estranya, vàrem aconseguir invitacions i cap al teatre s’ha dit (en sessió de tarda, amb tota la mitjana edat teatreta de la ciutat).

Així doncs, cap al Club Capitol a veure “La forma de les coses”, un muntatge de La troca , amb direcció de l’actor Julio Manrique, i basat en un text demolidor del Sr. Neil Labute.

Impressionant. El text és impressionant. Et deixa clavat a la cadira. El muntatge és molt interessant, tot i que a mi, de vegades, certes coses em semblen de cara a la galeria . Les ganes de fer coses “modernes” o “trencadores”, fan perdre una mica el món de vista (tot i que són petits detalls. La valoració global és més que positiva). Els actors, més que correctes (molta desimboltura i sensació de “realitat”) I , com ja he dit abans, un text potent que dóna molt que pensar: els límits de l’amor, les mancances personals i les inseguretats, la manipulació (sobretot la manipulació) i l’art: què és art i què no ho és, i on són els límits de l’art.
Sé que no em faran punyetero cas, però si troben un forat, passin per l’atrapalo i arribin-se al Club Capitol. De debò.