Donostia Zinemaldia

Enguany hem tornat al festival de cine de San Sebastian, després de dos anys de no poder-hi anar. Hi en teníem moltes ganes: de cine, de Donostia, de la platja de la Concha, de pintxos, de Bodegon Alejandro, …

4 dies (bé, dos de sencers, més el d’anada i el de tornada) i 6 pel·lícules. No dóna per més (de fet, més de 3 pel·lícules per dia és massa per mi. Hi ha films que demanen un temps de reflexió o de digestió). Se’ns va escapar per poc la pel•lícula premiada i, sense voler, molt cinema francès. Aquí va el resum (per si els nostres estimats lectors volen estar al cas per si s’estrenen)

Le Refuge, de François Ozon. Història d’una parella jove i benestant enganxada al món de les drogues. Ell mor d’una sobredosis i ella sobreviu. En adonar-se que està embarassada, fuig de París en una caseta prop de la platja, on uns mesos més tard apareix el germà de la seva parella. Interessant manera d’explicar mancances emocionals en moments complicats d ela vida. I una visió diferent de l’embaràs i la maternitat. Francament recomanable.

Hadewijch, de Bruno Dumont. Història d’una noia amb un sentiment religiós extrem. Interessant visió de la religió, força respectuosa, i de com els extrems sovint es toquen (i acostumen a portar conseqüències negatives). Tot i que té un ritme pausat que no per mi no va ser fàcil, no deixa de ser interessant.

The scouting book for boys, de Tom Harper (secció Nuevos directores). Història de d’un noi i una noia adolescents que viuen en un campament de caravanes a Anglaterra. Reflexió sobre l’amistat, l’amor i el sentiment de possessió. I de falta de consciència de les repercussions dels nostres actes. Pel•lícula sorpresa, d’aquelles que al final aporta força més del que sembla de bones a primeres

Un prophète, de Jacques Audiard. Pel•lícula de gènere. Màfies, corrupció, violència i supervivència en una presó francesa. Dues hores i mitja de metratge absolutament imprescindibles.

L’autre, de Patrick-Mario Bernard i Pierre Trividic. Una dona deixa a la seva parella, més jove. Ell vol compromís i ella no. Però en adonar-se que ell té una altre parella, ella comença a sentir un fort sentiment de gelosia que comença a condicionar-li la vida. Visió molt interessant i respectuosa d’un procés d’obsessió. En cap moment se’ns presenta a una dona desequilibrada i psicòtica, si no que se’ns presenta a una dona normal que en un moment donat una situació se li escapa d eles mans i es desequilibra. La pel•lícula és molt interessant, però he de confessar que a mi em va costar molt entrar-hi.

Five minutes of heaven, d’ Oliver Hirschbiegel. Un jove protestant assassina a un jove catòlic com a prova d’iniciació i compromís per la causa. Anys després un programa de televisió intenta reconciliar el botxí amb el germà de la víctima. Una manera diferent d’aproximar-se al conflicte d’Irlanda del Nord i les seves conseqüències. I amb dos actors esplèndids fent de fil conductor.


I no va donar per més! Esperem poder tornar l’any vinent. Una ciutat esplèndida, bon cinema i bon menjar. Què més es pot demanar?