Títol: La elegancia del erizoAutor: Muriel Barbery
Colecció: Biblioteca Formentor
Gènere: Novel•la
ISBN: 978-84-322-2821
No volia escriure sobre aquesta lectura fins que haguéssim fet la trobada – club de lectura que l’ha originat (i poder així recollir una mica les diferents impressions, que pels pocs intercanvis de comentaries que hem fet, són força diverses) Però en vistes que la trobada s’allarga, m’avanço als esdeveniments i ja tornarem a fer un post sobre el tema quan toqui.
Doncs bé, L’Elegancia del erizo”, obra que ha estat un èxit rotund de vendes a França i que ha funcionat a través del boca-orella. L’he llegit amb coneixement d’opinions molt diverses (gent que està entusiasmada i gent que diu queno-queno-queno) i dissortadament em trobo en el segon grup. M’ha costat molt avançar la lectura. No es que el llibre estigui mal escrit. És un problema del to, que a mi no em va. Entenc els motius pels quals ha agradat a molta gent, però a mi no em funcionen. En certs moments m’ha semblat una mica pendant (tenia la sensació que l’escirptora s’estava intentant lluir amb certs coneixements) i algun personatge m’ha semblat poc creïble (ja sé que és ficció i que no ha de ser una cosa “posible y real”, però el personatge de la nena superdotada no m’ha entrat de cap manera)
Curiosa la sensació: un llibre que no m’ha agradat, però que no goso afirmar que no val la pena, donat que molta gent el pot gaudir i acabar entusiasmat amb la lectura.
Però no ha estat el meu cas.
A veure quines conclusions – opinions acabaran sortint del debat que tenim pendent!
Doncs bé, L’Elegancia del erizo”, obra que ha estat un èxit rotund de vendes a França i que ha funcionat a través del boca-orella. L’he llegit amb coneixement d’opinions molt diverses (gent que està entusiasmada i gent que diu queno-queno-queno) i dissortadament em trobo en el segon grup. M’ha costat molt avançar la lectura. No es que el llibre estigui mal escrit. És un problema del to, que a mi no em va. Entenc els motius pels quals ha agradat a molta gent, però a mi no em funcionen. En certs moments m’ha semblat una mica pendant (tenia la sensació que l’escirptora s’estava intentant lluir amb certs coneixements) i algun personatge m’ha semblat poc creïble (ja sé que és ficció i que no ha de ser una cosa “posible y real”, però el personatge de la nena superdotada no m’ha entrat de cap manera)
Curiosa la sensació: un llibre que no m’ha agradat, però que no goso afirmar que no val la pena, donat que molta gent el pot gaudir i acabar entusiasmat amb la lectura.
Però no ha estat el meu cas.
A veure quines conclusions – opinions acabaran sortint del debat que tenim pendent!
10 comentaris:
Si alas protagonistas les estrangulasen en el primer capitulo eso que nos habíamos ahorrado...
Y a lo mejor iba al Salander a investigar el caso...
Sí que estic malament: havia llegit "La elegancia del chorizo" :P
Aiiiiiiii!!!!!, també em clasifico en els segón grup, puc dir que el llibre le acabat gràcies a l'insitència d'alguns que hem deien que tingués paciència que a la que aparagués un home canviaria tot (és com ala vida real,apareix un home a la teva vida i normalment canvien les coses), doncs aquí igual, almenys hi va donar una mica d'intriga. Una mica nomès eh!!!
Em va costar molt molt i molt, mès que res que no hi entrava de cap de les maneres, i segons quin capítol... vaja que no entenia ni de què estava parlant, sort que ja em van avisar " capítol que no entenguis...passa pàgina".
A la fi, l'eriçó a pasat al prestatge dels llibres llegits.
Si alas protagonistas les estrangulasen en el primer capitulo eso que nos habíamos ahorrado...
Quanta violència...
Sí que estic malament: havia llegit "La elegancia del chorizo" :P
Je... potser és que ho has llegit a l'hora de l'esmorzar...
Em va costar molt molt i molt, mès que res que no hi entrava de cap de les maneres,
Serà un debat interessant, Alba... Donarà joc, si senyra...
Veig que les opinions aquesta vegada no seran gaire diferents, dedueixo que és un llibre que costa, costa que entri i també pair. Bé, de fet no sé perquè dic això, perquè si no recordo malament, no vaig passar de les 10 pàgines, no li vaig donar la oportunitat ni al Japonès!!
Ai, ara ja no sé si agafar-lo avui o deixar-lo uns dies més a la pila...
Veig que en el debat seré de les poques que formaré el grup pro-elegància... que no, entusiasmada... Potser és per aquesta tendència que tinc a saber què passa, què pensa la gent, què amaga,... que m'ha agradat... En parlarem!!
dedueixo que és un llibre que costa,
A mi si, Eva. T'asseguro que m'ha costat.
Ai, ara ja no sé si agafar-lo avui o deixar-lo uns dies més a la pila...
Aix... Fa de mal aconsellar, Marta. Ni que sigui per curiositat, comença'l. I a veure si hi entres ono (la part positiva és que els capítols són curts i s'avança de pressa)
Veig que en el debat seré de les poques que formaré el grup pro-elegància...
Ja està bé...ja va bé...
Pel que m'ha arribat, no seràs només tu.
Promet ser un debat interessant....
M'apunto al grup dels "queno queno". Tot i que ja fa temps i el recordo poc, les sensacions que van quedar eren aquestes...
I Alba, coincideixo: no perquè hi entri un home, les coses s'arreglen: ni a la vida real ni a la ficció!
li agraden els eriçons, però de mar i "en revoltillo"
Aquestes vacances gastronòmiques t'han fet molt mal, Marta!
M'apunto al grup dels "queno queno".
És babord, qui guanya, qui guanya. És babord qui guanya a estribord!
El debat promet....
Publica un comentari a l'entrada