Així que amb un cop de telèfon es prepara una visita al Balneari Codina, a Tona, on es fa un pack antiestrès d’hora i mitja (.. mmm ...) i es dedica la resta de la jornada a menjar, dormir i llegir a l’habitació de l’hotel. Sempre l’he tingut , però em sorprèn l’augment i millora de la meva capacitat per no fer res. Estic arribant a nivells de perfeccionament francament sorprenents. El més preocupant és la necessitat cada cop més gran de fer-ho. Crec que cal començar a prendre’s les coses d’una altra manera (o no arribarem a vells...O pitjor, hi arribarem en unes condicions lamentables)
(La foto amb el gorro posat us l'estalvio. No sóc tan cruel...)
L’endemà, visita a Moià, poble que coneixíem en la seva faceta nocturna (tot i que ja fa anys., d'això..... Però qui no recorda el mític cap d'any celebrat el 31 de gener en aquesta ciutat?).
Passem per la Casa Museu Rafel Casanova, personatge nascut a la vila. I fem una petita immersió en la història catalana (una de les parts maques, la de milers i milers de morts amb derrota sagnant inclosa). I després, a la segona planta, immersió a la història més antiga ( el museu arqueològic ). Molt interessat. Hi ha perletes escampades per les comarques catalanes que sovint passen desapercebudes. De vegades, a tocar de casa (o d’una de les cases) .Un altre dia intentarem fer la visita a les Coves del Toll (la manca de temps i el possible excés d’aigües subterrànies ens van fer enrere).
(La foto amb el gorro posat us l'estalvio. No sóc tan cruel...)L’endemà, visita a Moià, poble que coneixíem en la seva faceta nocturna (tot i que ja fa anys., d'això..... Però qui no recorda el mític cap d'any celebrat el 31 de gener en aquesta ciutat?).
Passem per la Casa Museu Rafel Casanova, personatge nascut a la vila. I fem una petita immersió en la història catalana (una de les parts maques, la de milers i milers de morts amb derrota sagnant inclosa). I després, a la segona planta, immersió a la història més antiga ( el museu arqueològic ). Molt interessat. Hi ha perletes escampades per les comarques catalanes que sovint passen desapercebudes. De vegades, a tocar de casa (o d’una de les cases) .Un altre dia intentarem fer la visita a les Coves del Toll (la manca de temps i el possible excés d’aigües subterrànies ens van fer enrere).
A veure on em porta el proper intent de fuga....
8 comentaris:
Ara un balneari... qui l'enganxes! I quina manera de fer dentetes al personal!!
Debe ser debido a mi juventus, pero los balnearios todavía no me llaman... Ahora, que hay un festivalillo otanante en el horizonte... :D
"Debe ser debido a mi juventus, pero los balnearios todavía no me llaman..."
Pues a mi me lo piden a gritos!!!
Anna, em sembla que algun dia hauré de fer una escapadeta. Ja veig que tu hi ets assidua... o sigui que ja m'informaràs.
I quina manera de fer dentetes al personal!!millor no t'explico d'on vinc ara... bé...diguem que ja ho faré...
Debe ser debido a mi juventus,Je...Que graciós... (miri, serà que ja començo a pillar el sentit de l'humor :-P)
Ahora, que hay un festivalillo otanante en el horizonte... :DDe qualsevol cosa en diuen música (i a sobre en fan un festival)... Això si...el desplegament de cartells, important... (avui per poc no m'estampo amb una caca blanca gegant... i no, no és ni una metàfora ni una broma)
Ja veig que tu hi ets assidua...Més voldria…més voldria….
sigui que ja m'informaràs.Quan vulguis!
Amb hora i mitja n'hi ha prou?
Si es que tú has nacido para la vida ociosa.....no hay ninguna duda al respecto....
Mira que em coneixes bé, Zonia.... I mira que fa temps que ho tinc clar!
Només em falta solucionar el tema del finançament (que encara no el tinc resolt)
"Però qui no recorda el mític cap d'any celebrat el 31 de gener en aquesta ciutat?"
Jo no...cap d'any un 31 de gener, quines coses feu a comarques!
Publica un comentari a l'entrada