Still walking

(Atenció: aquest text pot desvetllar informació sobre l’argument de la pel•lícula o condicionar la opinió sobre ella . Als interessats en veure-la, es recomana llegir-ho a posteriori. Per si de cas...)

Argument: Drama familiar que té lloc durant un dia. Un fill i una filla van a passar el dia a casa dels seus pares, amb les serves respectives famílies, per una reunió familiar que commemora la mort, fa 15 anys, del fill gran. Tot sembla estar com sempre, però tot ha canviat. La família segueix unida per l’estima, però també pel ressentiment i els secrets.


Deliciosa pel•lícula de Hirokazu Koreeda (el director de la colpidora Nadie sabe). Aquí se'ns presenta el retorn d’un fill a la casa paterna per una trobada familiar i se’ns va desgranant davant dels ulls les rancúnies, els complexes, els secrets i els retrets que s’han anat acumulant durant anys. I tot explicat d’una manera subtil.
És d’aquelles pel•lícules on no passa res i passa tot alhora. I on no importa tant què t’expliquen sinó com t’ho expliquen. He de reconèixer que , evitant el terror i la violència (que em superen) , el cinema japonès, la seva narrativa i la seva estètica tenen un punt fascinant. Absolutament recomanable. I incomprensiblement només present a una sala de Barcelona.
La propera del mateix director també té molt bona pinta. S’haurà d’estar al cas.

[Avís: se surt del cinema amb moltíssimes ganes de menjar japonès. Ho dic per si volen reservar taula abans d’entrar a la sala...]