dijous, 25 de juny de 2009

Biografia de la fam



Autora: Amélie Nothomb
Editorial: Empúries
Format : Rústica amb solapes
ISBN: 978-84-9787-167-9
146 Pàgines




Aquets llibre el vaig regalar per un Sant Jordi de fa 3 anys. I la propietària van tenir a bé de deixar-me’l (tot i estar avisada del meu ritme de lectura). Cal dir que la propietària és ma germana i que la confiança de vegades fa fàstic. Bé...aquest cop hem reduït una mica el termini. Últimament estem fent força els deures....

Curiosa obra autobiogràfica d’Amélie Nothomb. D’aquesta autora només coneixia “Estupor y temblores”, llibre (per no dir llibret) també autobiogràfic que havia llegit fa temps (i que he recomanat per activa i per passiva, per estil i per tema)
Curiós... Crec que no surto d’aquesta paraula...curiós... En aquest llibre l’autora ens parla de la gana com a motor de la humanitat , com a canalitzadora dels desitjos i com a fil conductor d’una vida plena d’excessos. Paral·lelament a aquest raonament, o més ben dit arran d'aquest plantejament, anem seguint la seva infantesa com a filla de diplomàtic i les seves anades i vingudes d’Orient a Occident . Alcoholisme infantil, anorexia , intents d'abusos i desarrelament passen per davant dels ulls del lector sense fer-ne especials escarafalls. Alguns mitjans parlaven d’aquest llibre com una obra plena d’humor. La veritat és que jo no l'hi he vist. Si que s’ha de reconèixer que hi surten, de manera més o menys directa, temes escabrosos tractats amb certa distància, com qui s'ho mira a través d'una finestra, sense dramatismes i amb uns estil molt personal.

No m’atreviria a recomanar-lo, per peculiar. És d'aquests llibres que poden agradar o els pots trobar detestables o innecessaris. Però jo he de reconèixer que el vaig engolir en una sessió intensiva de menys de 4 hores.

7 comentaris:

acolostico ha dit...

No he leído nada de ella, pero la he visto en alguna entrevista y me pareció ella mu mu rara...

Cuando dicen humor, aix, cuantos libros de narrativa ponen eso del toque de humor y sátira...y luego, na de na. Infravaloran el humor.

Sesión intensiva dice...

Anna ha dit...

No he leído nada de ella, pero la he visto en alguna entrevista y me pareció ella mu mu rara...

Rara, rara, rara... Excèntrica. Cosa que suposo qu eja li va bé per vendre llibres. Però veient com va anar la seva infantesa, no em sembla pas estrany... Curiosa la vida dels fills de diplomàtics.

El tema no és que comentessin que el llibre tenia un cert humor, es que em van dir que s'havien mort de riure. I com que no se m'ha escapat ni mig somriure.. L'humor, un art difícil...

Sesión intensiva dice...

"Era un hombre a "La reina en el palacio de las corrientes de aire" pegado..." :-P

acolostico ha dit...

acabado...

Anna ha dit...

El llibre, espero... :-P

....

Hem dormit poc aquestes dies, eh?


....

Mare de déu...

.....

Ja té apunt la ouija? (per poder llegir el 4art...)

Marta ha dit...

Jo n'he llegit un parell d'aquesta dona i si, curiós però en general de prou bon llegir.

Pepi Toria ha dit...

M'estan liant entre els uns i els altres! ;)
... si quedem en que no fa riure, crec que passo...

Anna ha dit...

Jo n'he llegit un parell d'aquesta dona i si, curiós però en general de prou bon llegir.

De moment només m’he mogut per. La zona autobiogràfica… curiositat per la resta. A veure si en llegim algun altre…

M'estan liant entre els uns i els altres! ;)

Si, no, depèn… segur? ;-)

... si quedem en que no fa riure, crec que passo...

Descartat…. Per mi no hi ha dubte que no fa riure. Ara... com ja s’ha dit, això de “l’humor” és tan relatiu...