Festa Major

Segon cap de setmana de maig és sinònim de Festa Major de Salelles, una cita ineludible. Ja fa anys que no estem posats en l’organització i ens limiten a viure la festa com a simples espectadors.

El programa no varia gaire de cada any. A la tarda concurs de dibuix infatil, jocs per la mainada i la xocolata desfeta per berenar que amb tanta fe preparen a Cal Mateu i a Cal Pere. Però sembla ser que des de fa uns anys cada cop agafa més força la competició de bitlla catalana ( l'equip "quinto mitjana" comença a tenir ja certa reputació)
Al vespre, sopar amb foc de camp (butifarra i pa torrat) i ball de nit. Aquest any el temps ens ha fet una mala passada i la humitat ambiental sobtada del dissabte al vespre va suspendre el clàssic concert de la mítica orquestra Mitjanit (que tants balls de Correfoc i tantes festes majors ens han amenitzat). Una llàstima, perquè tots teníem ganes de saltar amb les versions de Kortatu, la Dharma, Dusminguet i Barricada, entre altres, i començar a veure quines cançons apunten com a les cançons de l’estiu .

(De totes maneres, des d’aquí vull donar les gràcies a la colla pessigolla de Manresa que, malgrat els pronòstics meteorològics adversos, van fer un acte de fer i van pujar el dissabte a complir amb la cita anual. Si és que els tinc ben ensenyats...i són d'un participatiu...)

Per sort, el diumenge va fer un dia radiant. I va permetre seguir amb el programa d’actes. Aquest any els alumnes de 6è van posar una paradeta per recaptar dines pel viatge de final de curs. Ai si...ja toca viatge...si és que es fan grans...

(ai, aquesta ortografia...)

Bona participació al concurs de pintura ràpida...

(aquí una mostra d'alguns dels quadres participants)

I el vermut i la Rifa Popular (on es recapta gran part del pressupost de la Festa Major gràcies a la venta de números pel sorteig de lots que aporte de manera desinteressada les masies del poble i les botigues i empreses de les rodalies). Des de pernils i llonganisses a vals de restaurant, passant per un carretó, caixes de vi i el premi gros: un viatget.

Aquí tenim la fantàstica aportació de Cal Mateu



I el fantàstic premi que ens va tocar

(maco això d’intercanviar dotzenes d’ous amb les cases veïnes. Però no perdem l’esperança...Si un any ens van tocar una taula i unes cadires de jardí, algun any caurà algun dels pernils)

I cap a casa a dinar a les tantes.
A la tarda ens vam saltar les havaneres. Diuen que feien futbol per la tele: bon moment per agafar el cotxe i tornar gairebé a soles per la carretera .