divendres, 6 de març de 2009

Vals con Bashir

(Atenció: aquest text pot desvetllar informació sobre l’argument de la pel•lícula. Als interessats en veure-la, es recomana llegir-ho a posteriori. Per si de cas...)

Argument: Una nit en un bar, un vell amic li diu al director Ari Folman que té un malson recorrent en el qual el persegueixen 26 gossos. Cada nit, el mateix nombre d’animals. Els dos homes arriben a la conclusió que això té a veure amb una missió que van dur a terme per l’exèrcit israelià duran la primera guerra amb el Líban a principis dels anys vuitanta. Ari se sorprèn al adonar-se que no recorda res d’aquell període de la seva vida. Intrigat, decideix veure i parlar amb vells amics i antics companys dispersos per tot el món. Necessita saber la veritat sobre aquell període i sobre ell mateix. Comença a rascar cada cop més i els seus records comencen a reaparèixer mitjançant imatges surrealistes...


Impactant documental – testimoni del director Ari Folman, tant pel contingut, com per la forma. La pel•lícula està realitzada amb dibuixos que prenen com a model els gestos de persones reals prèviament filmades. Aquesta tècnica permet crear moments de gran impacte i bellesa visual i omplir buits que hauria estat impossible de cobrir amb imatges reals. En aquest film el director relata el seu procés per recuperar la memòria al voltant de la matança de Sabra i Chatila, a la qual va participar, més o menys directament, l’any 1982 i de la qual no recorda absolutament res. Els espectadors acompanyem al director en aquest procés i, alhora, reconstruïm un dels episodis més crus del conflicte entre Israel i el Líban.
El director tanca la pel•lícula amb imatges reals de la matança. Segons paraules seves textuals: “ No vull que la gent surti del cine dient que aquesta és només una pel•lícula amb dibuixos bonics i bona música. No vull que la gent oblidi com jo vaig oblidar”.
He de dir que a mi no m’haurien fet falta aquestes imatges reals. No perquè molesti o afecti l’impacte que provoquen (que us asseguro que el provoquen), sinó perquè en cap moment vaig deixar de ser conscient de que m’estaven explicant un fet real. És molt curiós com una imatge animada por arribar a tenir tanta o més força que una imatge real.
Que no els enganyi el fet que la pel•lícula estigui feta amb dibuixets (ni els faci venir mandra). És de les millors pel•lícules que poden trobar en aquests moments a la cartellera, sens dubte. (Aquí els deixo el trailer)

4 comentaris:

manu ha dit...

Té bona pinta, sí, i el dibuix molt molón.

acolostico ha dit...

Pero ya ha vuelto al cine...tanto tiempo para tantas cosas...aix...

Marta ha dit...

Ja veig que el sostre de casa no et caura pas al cap, no ;)

Anna ha dit...

i el dibuix molt molón.

Visualment és una passada...

Pero ya ha vuelto al cine...

Vol dir després de "Vals con Bashir"?...Doncs si... :-)
I espero tornar-hi el diumenge...si puc... M'esperen els vigilants...o l'Eastwood... o el Benjamin Button...o l'Slumdog..(pito-pito, gorgorito...)

Ara entèn pq no tinc temps de llegir...no?

Ja veig que el sostre de casa no et caura pas al cap, no ;)

Dona...espero que no (el de casa o el de cap sala de cine..)

Sou uns exagerats...No n'hi ha per tant!