(Atenció: aquest text pot desvetllar informació sobre l’argument de la pel•lícula. Als interessats en veure-la, es recomana llegir-ho a posteriori. Per si de cas...)
Argument: Michael Berg, un jove de 15 anys, és ajudat per Hanna (Kate Winslet) quan es troba indisposat de tornada a casa. Malgrat la diferència d’edat, sorgeix entre els dos un inexperta i apassionat idil•li que dura fins la desaparició sobtada de Hanna.
Vuit anys després, Michael, convertit en un jove estudiant de dret, torna a trobar-se amb la seva antiga amant mentre va d’observador a un tribunal on s’està jutjant a col•laboradors de l’Alemanya Nazi. A mesura que avança el judici, Michael s’adona que Hanna amaga un secret que considera més vergonyós que l’assassinat
Vuit anys després, Michael, convertit en un jove estudiant de dret, torna a trobar-se amb la seva antiga amant mentre va d’observador a un tribunal on s’està jutjant a col•laboradors de l’Alemanya Nazi. A mesura que avança el judici, Michael s’adona que Hanna amaga un secret que considera més vergonyós que l’assassinat
El director Stephen Daldry adapta a The Reader la famosa novel•la de l’escriptor Bernhard Schilink. Per desgràcia no l’he llegit (i per tant no puc valorar la qualitat de l’adaptació). Si que puc dir que han quedat ganes de llegir-lo i certs dubtes sobre el guió (que em dóna la sensació que no acaba de ser rodó).
De totes maneres es tracta d’una bona pel•lícula, amb un treball d’actors excel•lents (que crec que supleixen les petites mancances abans esmentades). Sempre és un plaer sentir la veu del Sr. Ralph Fiennes en versió original (i veure’l, com no), gaudir de la presència del Sr. Bruno Ganz (tan immens en un paper petit), veure la ductilitat de la Sra. Kate Winslet (capaç de transmetre tant sense parlar) i deixar-se sorprendre amb l’actuació de David Kross (el jove Michael Berg) que sobreviu al duel amb la Winslet aconseguint un meritós empat.
Història intensa, que planteja interessants dubtes sobre les accions de les persones i la seva responsabilitat, sobre com persones ordinàries poden ser capaces de fer coses monstruoses i sobre la dualitat de sentiments que això pot comportar a altres persones.
De totes maneres es tracta d’una bona pel•lícula, amb un treball d’actors excel•lents (que crec que supleixen les petites mancances abans esmentades). Sempre és un plaer sentir la veu del Sr. Ralph Fiennes en versió original (i veure’l, com no), gaudir de la presència del Sr. Bruno Ganz (tan immens en un paper petit), veure la ductilitat de la Sra. Kate Winslet (capaç de transmetre tant sense parlar) i deixar-se sorprendre amb l’actuació de David Kross (el jove Michael Berg) que sobreviu al duel amb la Winslet aconseguint un meritós empat.
Història intensa, que planteja interessants dubtes sobre les accions de les persones i la seva responsabilitat, sobre com persones ordinàries poden ser capaces de fer coses monstruoses i sobre la dualitat de sentiments que això pot comportar a altres persones.
8 comentaris:
Has de demanar el trasllat a la feina. Nou lloc: redactora de l'Icult ;-)
Tanta comedia y efectos especiales le va a pasar factura...
Has de demanar el trasllat a la feina.
sshhh...no donis idees…que tal i com està el pati, els “trasllats” són perillosos…
Tanta comedia y efectos especiales le va a pasar factura...
Em temo que al cosa ja no té solució.
A més, sap que passa Sr. acolostico? Que m’acostuma a passar que vaig a veure pelis d’efectes especials amb suposada comèdia i em quedo sola al cine sense riure (mentre la gent , perdó per l’expressió, es descollona) . I em resulta molt inquietant....
Qué bien merecido ese oscar de la Winslet... Veo que sigue haciendo los deberes aunque ya hayan pasado los premios ;)
No puc llegir mai cap d'aquests posts per que a mi encara no m'ha donat temps de veure-la (ni akesta ni d'altres!). Quina ràbia em fas, argggh, d'on treus el temps? ;)
Veo que sigue haciendo los deberes aunque ya hayan pasado los premios ;)
sin prisa pero sin pausa...
Quina ràbia em fas, argggh, d'on treus el temps? ;)
Podríem dir que dormo menys del que voldria i que la pila de roba per planxar està apunt de ser catalogada com un "vuit mil"...
(i no exagero...)
I encara tens temps de fer un tè després del cine i acompanyar una amiga a canviar un regal per un altre de molt xulo...
Coincideixo amb la pel·lícula, la Winslet fa una feina d'allò més bona... tot i que s'acaba fent una mica llarga, almenys pel meu gust
Reina, ja saps que jo per consumir (sobretot si gasten els calers els altres) sempre trobo temps.
La Winslet és un "portento" d'actriu
(i el bolso és moníssim...)
Publica un comentari a l'entrada