dilluns, 19 de gener de 2009

Tiro en la cabeza

(Atenció: aquest text pot desvetllar informació sobre l’argument de la pel•lícula. Als interessats en veure-la, es recomana llegir-ho a posteriori. Per si de cas...)

Sinopsi: Ion és un home aparentment normal. La seva vida passa sense sobresalts, gairebé rutinària. Es lleva, esmorza, queda amb uns amics, truca des d’una cabina : petites situacions quotidianes sense importància. Un dia puja a un cotxe amb dues persones més. Creuen la frontera amb França. Passen la nit a casa d’un matrimoni. L’endemà, després d’una trobada fortuïta en una cafeteria, maten a dos guàrdies civils vestits de paisà.


Impressionant la nova obra del director Jaime Rosales. (Si no heu vist “Las horas del día” o “La soledad” comenceu per aquestes, francament recomanables). A “Tiro en la cabeza fa un pas més, o dos, en la depuració estilística. La pel•lícula s’inspira en l’assassinat de dos guàrdies civils a mans d’ETA el desembre de 2007 a Capbreton (França). Això li serveix al director per retratar-nos la vida absolutament normal del protagonista : la vida quotidiana d’un terrorista. No és una pel•lícula fàcil. Per que ens entenguem: no hi ha diàleg en tota la pel•lícula, només soroll ambiental. I gairebé totes les escenes estan rodades amb càmera fixa (diria que la càmera es comença a moure quan s’inicia el viatge a França). Això implica un esforç a l’espectador, que ha de mantenir l’atenció davant del “no-res” que passa a la pantalla durant gairebé tot el metratge. Però curiosament aconsegueix crear un efecte que explota als ulls de l’espectador davant l’escena de l’assassinat. És difícil de transmetre la sensació demolidora que provoca aquesta pel•lícula. Tot i saber perfectament què passarà (i, de fet, tot i haver vist l’escena en qüestió diversos cops abans en els reportatges de promoció) una es queda clavada a la cadira.

S’ha parlat molt de l’honestedat del director. I crec que amb encert. Es tracta d’una pel•lícula sense moralina, gens tendenciosa, que no jutja. No es posiciona, només ensenya. I fa que sorgeixin moltes preguntes.
(més informació aquí)

6 comentaris:

manu ha dit...

Que un assassí pugui semblar normal, com qualsevol de nosaltes, això sí que fa por.

Anna ha dit...

Però és així...La idea que un terrorista és una persona amb cua i banyes que viu en una cova és incorrecta...Pot ser la persona que veus al bar prenent un cafè...

Ja ho he dit. És una pel•lícula que genera debat...i fa plantejar moltes preguntes.

acolostico ha dit...

Si n o te duermes antes con la cámara fija esa, no?

Anna ha dit...

No és una pel·lícula fàcil... Millor veure-la amb la migdiada feta (per no adormir-te durant la pel·lícula i pq després de la pel·lícula potser et costa dormir...)

Marta ha dit...

Aqui no crec que arribi...

Tema assassins fent vida normal, vaig coneixer un noi basc que ens va explicar que una vegada havien detingut per terrorista a l'home que treballava normalment conduint l'autobus del col.legi i que els donava caramels a les criatures

Anna ha dit...

Aqui no crec que arribi...
Segurament no.... Malgrat els premis, jo crec que arribi.

Per cert, el director només la va presentar al festival de San Sebastian, però no ha volgut fer promoció (per evitar que a algú se li acudís fer un espectacle a les rodes de premsa, tan per una banda com per l'altra. No ha volgut que li polititzessin la peli)