Sopar de Nadal ( i van ...)

Finalment es va poder dur a terme el sopar de Nadal / Amic invisible de les nenes de Manresa. Cada cop costa més trobar dates (i no haver de modificar-les). Però ens esforcem per mantenir les tradicions! (i aquesta ja fa anys que dura)
El tema de l’amic invisible ja sabeu com funciona. Es fan uns paperets amb els noms uns dies abans (nosaltres un mes i mig, que ens agrada anar amb temps) i es reparteixen . El dia en qüestió cadascú rebrà un regalet amb el seu nom, i haurà d’endevinar qui li ha fet el regal. Com que això està molt vist (i nosaltres ja fa anys que ho fem), ens dediquem a posar normes i/o condicions per fer la cosa més emocionant. Després de passar per la fase “no posar nom, posar una frase o un refrany que defineixi a la persona que l’ha de rebre” o la de “no posar nom, posar una frase o refrany que defineixi la persona que fa el regal”, des de fa 4 anys hem decidit posar tema als regals. I si un any va ser orient, l’altre els sentits i l’altre els colors (no us ho perdeu, cadascú tenia un color. El regal havia d’estar relacionat amb el color del qui el rebia, però el paper d'embolicar relacionat amb el color dels dos, del qui el rebia i de qui el feia...i els paquet sense nom. S’havia d’endevinar pels colors del paper!)
Aquest any, com no, el tema era la crisis (en el sentit més ampli) econòmica, personal, espiritual...) . Els regals, com no, havien d’estar embolicats amb paper de diari. I el nom, fet amb lletres retallades o aprofitant les impreses. (s’ha de dir que aquesta condició hi va haver gent que no la va entendre o recordar, cosa que va facilitar la identificació dels “regalants”. L’any vinent les instruccions s’enviaran escrites per mail, pel tal que no hi hagi confusions!)

I malgrat la crisi d’idees que moltes deien que tenien, de crisis res! La varietat de regals va ser increïble i el nivell, excel·lent (si és que som bones...) Des d’una vaca guardiola (amb un joc de plats moníssims) , passant per una ampolla de vi i unes copes per ofegar les penes, a una bossa per anar a comprar amb un kit de supervivència (una pa, tomàquets i un fuet), un kit de supervivent al carrer (gorra, guants amb els dits tallats i els cartellets de “dame argo” fets), un cofre per guardar els diners (enlloc de les típiques rajoles) que guardaba unes arracades, un pack de subsistència fet amb coses arreplegades (com sucrets de bar, sabons d'hotels, etc) més una torreta amb un bulb de tulipa (que feia referència a la crisis de les tulipes) , una ruta literària per Barcelona amb el corresponent llibre (tret de la biblioteca) , donat que tenir temps per llegir és un tresor, uns estalvis per la taula acompanyats d’una primitiva, i una mena d’agulla per jaquetes, bolsos o foulards feta a mà i personalitzada amb el tema ( amb monedes i el signe del dòlar inclòs) que li van regalar a una servidora (i que és digne de passarel·la!)


Com sempre, un sopar animat amb l’habitual discussió de “obrim els regals ara!", "No, després dels cafès!" , “aquest tema és un rollo”, “hem de pensar el de l’any vinent”, “Però quan es va dir que s’havien d’embolicar amb paper de diari?”...

Ai...què faríem sense això! (jo ja estic pensant temes per l’any vinent...)

(la crisis, si...fa pujada i sembla tot fosc...)