Trentades

Doncs si...Aquest dissabte passat va tocar celebrar aniversaris (3 de cop, La Nunu, la Sil i l’Alba...si és que cada cop costa més coordinar agendes!).
A més, s’hi afegia una trentada que encara tenia pendent: si, senyores i senyors, un regal que tenia pendent del meu 30è aniversari (és a dir, pendent de fa 4 dies, ehem...). I és que la colla mijaquera de Manresa em va regalar, en el seu moment, unes trentades... és a dir, entrades per coses pels meus 30: cada membre de la colla em pagava una entrada a un espectacle, acte visita o esdeveniment. La idea és que el regalador i el regalat (és a dir jo) coordinàvem agendes i s’hi afegia tota la gent que podia. Gràcies a aquest regal he anat a Port Aventura, a visitar les Illes Medes, el call jueu de Girona, m’han pagat l’entrada a un espectacle flamenc, a un concert d’un cantautor i hem visitar el cim d’àligues. Tal i com us podeu imaginar, coordinar agendes cada cop és més complicat (d’aquí que el regal s’hagi allargat, cosa que fa que una estigui la mar de contenta, donat que una s’ha quedat encallada celebrant els 30....i que duri!”). I com que el pati no està com per anar renunciant celebracions (que poques coses hi ha per celebrar.....) i com que tinc uns amics la mar d’aplicats i de paraula (que això si que ho tenen...) doncs aquest cap de setmana tocava la trenada de la marxolina. I és que la Marta P, la benjamina del grup, em pagava una nit de marxa.

I així va ser. Després del sopar, tanto a la Taverna dels Predicadors i cap al Sielu. Cada cop menys membres de l’expedició (que pel camí hi van haver certes desercions...colla de covards!)
Reconfortant veure que a la sala petita continuen posant la mateixa música que fa 10 anys... (o 15, ehem...). I que encara reaccionem davant dels Chemical Brothers, de Prodigy (o de Seguridad Social quan fem una incursió a la sala gran). Si és que estem fets uns xavalins! (sobretot si no tenim en compte l’estat lamentable del dia següent...)

Apa...ja gairebé no en queden...Se m’acaba això dels 30...Quina llàstima!

(els resistents supervivents (o supervivents resistents, com vulgueu) després de la batalla)