divendres, 10 d’octubre del 2008

Les nenes van d'excursió



Com cada any, al setembre toca excursió de dones de Salelles (i ja van …)

Tot va començar l’any 1990, si no recordo malament, amb el sopar de final de curs d’uns cursets de natació que es feien a piscina d'una casa del poble (als quals hi assistien unes quantes veïnes, entre elles una servidora). Al cap d’un parell d’anys es van deixar de fer els cursets, que no els sopars. I quan va arribar el 10è aniversari (dels sopars, no del curset, òbviament) es va fer “a lo grande” i es va anar d’excursió a la capital. El pas següent, l’any 2000, va ser obrir el sopar a totes les dones de Salelles que s’hi volguessin apuntar. La condició, tenir entre 15 i 99 anys i tenir alguna relació amb Salelles.

El resultat és que aquest any es van agrupar 86 dones per anar de parranda allà on ens vulguin dur les sofertes organitzadores d’aquest acte (la Rosa, La Duli, la Ioio i la Teresa, que encara no s’entén com ho aguanten).

Així doncs, a les 3 de la tarda sortida des del poble, en dos autocars. La destinació, que sempre és sorpresa, enguany ha estat Barcelona (ciutat que jo no visito gaire sovint, ehem, ehem...): visita guiada al Parlament de Catalunya (que me l’imaginava més gran...però clar, amb tanta dona corrent pels passadissos...), pujada al Castell de Montjuïc amb el telefèric i sopar al Port Olímpic.
La veritat és que la destinació acaba sent el de menys. Es tracta d’una excusa per veure gent que fa temps que no veus, per poder posar-se al dia, una excusa que aconsegueix que gent de diferents generacions s’interrelacioni i per que algunes dones aconsegueixin, almenys un cop a l’any, sortir de casa sense els marits (ara només falta que deixin de trucar cada 5 minuts per comprovar que les criatures encara continuen vives).

Esperem que a les organitzadores no se’ls acabin els ànims!

(A l’espera que col•loquin les fotos d’aquest any, les de l’any passat es poden veure aquí)

(Les nenes de la família )

14 comentaris:

Anònim ha dit...

Que curioso, vida social de pueblo. La ciudad non es aisinas...

Curiosidad antropologica. La forma de vestir les identifica como catalanas, no me diga por que pero es diferente de een otros lugares...

Anna ha dit...

vida social de pueblo

És una cosa que quan estàs vivint allà et pot atabalar…però quan passes a la ciutat el trobes a faltar…La ciutat és molt anònima...i això té coses bones i dolentes...

Curiosidad antropologica. La forma de vestir les identifica como catalanas

Molt curiós... Però això no és dolent... digo yo... :-P

Ara, a mi cada cop que vaig de parranda pels "puestus" em canvien la nacionalitat...
A Tunísia era alemanya.... (tanta blancor dèrmica els despistava...)
I a Istanbul em parlaven amb basc! (sembla ser que el meu pentinat era massa radikal...)

Cristina ha dit...

Guaaaaaaaapes!!! caram, al Parlament? i vau veure la biblio? ;D mujuajauauajaujaua...:DDD

La veritat és que la vida de poble és molt més densa que a la ciutat, i té coses bones i coses no tan bones. Girona no és ben bé un poble, però enyoro una mica un ritme més pausat, tot i que segurament hi vaig i em moro de l'apatia. En fi...el més important de tot: GUAAAAAAAAPEEES!

Anna ha dit...

i vau veure la biblio? ;D
No ens hi van portar... Tanta dona suelta...ens tenien molt controladetes ... :-(
Em sembla que els feiem una mica de por...

tot i que segurament hi vaig i em moro de l'apatia.

Si, noia.. Et falten cines, et falta oferta, et falta gent...
Jo és que valoro molt el poder fer i anar a la meva bola...
Però clar, el caliu humà de vegades no té preu... I és cert que de vegades sembla que en un poble hi ha més temps per dedicar a la gent...
(i jo cada cop valoro més la llum, el silenci i els arbres... Això de viure amb una Ronda als peus.. Déu ser la crida de la selva...)

Mira si, hem quedat mones... Déu ser l'ADN! Je..

manu ha dit...

La afoto sonrient, era d'abans o després de visitar el Parlament?

Andevé, quines ganes de visitar aquest cau de lladr...

Marta ha dit...

Les nenes d'excursió, molt ben fet!

Jo entre els anys a barna i ara a l'exili, quasi puc passejar pel poble (40mil compta com a poble???) sense que em conegui ningú pel centre...

I a mi molts cops em prenen per francesa... sobretot quan no saben identificar l'accent correcte darrera de l'idioma guiri que xapurregi ;)

Anna ha dit...

La afoto sonrient, era d'abans o després de visitar el Parlament?

Doncs ara que ho dius...abans...
(maco el despatx de protocol del Sr. Montilla, maco...)


Jo entre els anys a barna i ara a l'exili, quasi puc passejar pel poble (40mil compta com a poble???) sense que em conegui ningú pel centre...

Dona, 40mil és un poble talla xxl....ehem...
T'estalvies moltes preguntes...Si no et coneixen , t'estalvies moltes preguntes....

Anònim ha dit...

No hi estat...


MALDO.

Anna ha dit...

Al Parlament? Al telefèric? A la sortida de dones? (això és evident que no...... ;-) )

Lluís M. ha dit...

Crec que el més divertit seria que puguèssiu veure quan les dones tornen a casa seva i es troben al marit amb una atac de nervis perque no ha pogut sopar per culpa dels nens. No ha pogut rentar els plats per culpa dels nens. No ha pogut dormir per culpa dels nervis...i a les hores quan arriba la dona és com si arribes la Mare de Deu en persona! I quan ja es veuen salvats somrien fent veure que tot és normal i li demanen: com ha anat? Aquí cap problema eh? Tot molt bé...

Anònim ha dit...

Hola,

La pròxima sense mòvils, a veure que pateix mès pels nens i marits...

Un petonet

Lluís M. ha dit...

Mira que sou desconfiades! Si ho tenim tot controlat!
Ara, sense mòbils em sembla una aventura massa arriscada, almenys amb el mòbil tens com un telefon d'ajuda...

"carinyo, només una cosa, que diuen que la pizza que els hi fas tu és més bona i no se la volen menjar! Com pot ser si és de compra?"

"Ja l'has ficada al forn?"

"Estooo...tuu,tuu,tuuu ,tuuu. No et sento bé...adeuuu"

Anna ha dit...

La pròxima sense mòvils,

Jo estic per proposar que busquin com a patrocinador una companyia de telefonia mòbil per la propera excursió...
Amb el consum que es fa aquell dia jo crec que els interessa...

Anna ha dit...

almenys amb el mòbil tens com un telefon d'ajuda...

A veure...112 emergències... 088 mossos...
Què més necessiteu???

A més, la cosa acostuma a anar tipus: "papa, tiet, que ens deixeu jugar a nosaltres amb l'Scalextric ara? Vaaa, que encara no heu deixat els mandos ni un moment! ah...i la pizza del forn fa una olor rara...com de neumàtc cremat..."

que ja ens coneixem.... :-P