(Atenció: aquest text pot desvetllar informació sobre l’argument de l’obra o condicionar l’opinió Als interessats en veure-la, es recomana llegir-lo a posteriori. Per si de cas...)
Una altra tortuga per la meva col•lecció. Aquest cop teatral. Aprofitant que per la Mercè els teatres fan descompte, hem anat a veure “La tortuga de Darwin”, un tex de Juan Mayorga que juga amb la idea que Harriet, la famosa tortuga de Charles Darwin, segueixi viva i hagi evolucionat fins aconseguir trets humans. Una tortuga que es converteix en testimoni de primera mà de la història dels últims 200 anys i que, gràcies a la seva condició d’animal, li permet fer un retrat de l’espècie humana amb “perspectiva”.
Un text enginyós, graciós en certs moments . Però no per això poc contundent... Trobem una tortuga que, ja gran i cansada de tot el que ha vist, s’apropa a casa d’un historiador per proposar-li un tracte. Ella li explica tot el que ha vist a canvi que ell l’ajudi a tornar a les Galàpagos. “Ho he intentat diverses vegades, però com que no tinc papers” i que deixa anar perles com “ què vols que et digui si la història és un escorxador” o “des del 1989 [caiguda del mur] no he vist res de nou: Bosnia, Sudan, Líban, Irak...Tot és més del mateix”.
Apart del text la clau d’aquesta obra és la interpretació de Carmen Machi, impressionant en el paper protagonista. Ella porta tot el pes de l’obra amb un esforç físic admirable. Una gran sorpresa. Llàstima que el muntatge (força insuls...) i de la resta d’actors que, al meu parer, no estan a l’alçada.
Però tot i aixó, francament recomanable.
Un text enginyós, graciós en certs moments . Però no per això poc contundent... Trobem una tortuga que, ja gran i cansada de tot el que ha vist, s’apropa a casa d’un historiador per proposar-li un tracte. Ella li explica tot el que ha vist a canvi que ell l’ajudi a tornar a les Galàpagos. “Ho he intentat diverses vegades, però com que no tinc papers” i que deixa anar perles com “ què vols que et digui si la història és un escorxador” o “des del 1989 [caiguda del mur] no he vist res de nou: Bosnia, Sudan, Líban, Irak...Tot és més del mateix”.
Apart del text la clau d’aquesta obra és la interpretació de Carmen Machi, impressionant en el paper protagonista. Ella porta tot el pes de l’obra amb un esforç físic admirable. Una gran sorpresa. Llàstima que el muntatge (força insuls...) i de la resta d’actors que, al meu parer, no estan a l’alçada.
Però tot i aixó, francament recomanable.
10 comentaris:
Anar al teatre, una de les coses que no he fet des que visc a l'exili...
Oooohhhh..... Ni els "pastorets" per Nadal?
Doncs jo hi hauria d'anar menys (als preus que estan les entrades...)
Sort de l'Atrapalo...
Un actor fa de tortuga? :P
Si...
I encara que sembli impossible t'ho creus... Tu veus una tortuga...
(increible interpretació de la Nachi...)
Como tortuga me quedo con el mutenroxi...
Un vell verd molt graciós... Ara, millor que les tortugues ninja si...
Vés per on, jo resulta que també hi vaig anar i em va agradar prou... :-P
Coincideixo amb els teus comentaris (que també em sonen, de què deu ser?...): paperàs de la Machi (que no havia vist mai) i llàstima dels altres...
Jo crec que et sonen de la tertúlia posterior....
A veure quan em tornes a trobar entrades a meitat de preu i tornem al teiatru... ;-)
Benvinguda al blog, reina!
Ostres nena! a mi m'hauria encantat acompanyar-te (no se si ja tenies companyia)
Havia sentit comentaris semblants. És a dir: que la Machi fa un paper excepcional i que els altre la segueixen a mooolta distància. Tot i això, per veure una actriu, si ho fa be, val la pena aguantar tota la resta.
Ostres nena! a mi m'hauria encantat acompanyar-te
Ai Mecatxis, amb els nostres problemes d'agenda... ;-)
Tot i això, per veure una actriu, si ho fa be, val la pena aguantar tota la resta.
La veritat és que va valdre la pena, per l'actiu i pel text...
Publica un comentari a l'entrada