Visita a Corbera d'Ebre

Les vacances donen per moltes coses. Una d’elles, les escapadetes lúdico-culturals. Així doncs s’agafa el cotxe i es va a fer una visita a les terres de l’Ebre, les d’interior. Per mi, la Catalunya desconeguda (tenim més costum d’anar cap amunt que cap avall). País de vinyes i oliveres.
Tres dies per visitar Miravet, Mora d’Ebre, Mora la Nova, Tivissa i , especialment, Corbera d’Ebre i els seus voltants.

Interessant exercici de memòria històrica, que ajuda a fer-se una idea dels estralls que suposa una guerra civil per un país en general i per la població de Corbera en particular. Per qui no ho conegui, el poble de Corbera va quedar completament destruït durant la Batalla de l’Ebre (juliol de 1938 ), de tal manera que es va construir un poble nou més avall. El poble vell s’ha conservat intacte. I es pot visitar.

Especialment impactant l’església de Sant Pere, que conserva el campanar i la seva estructura, però sense sostre, i amb la façana plena de les marques de la metralla. Es pot recórrer el poble tranquil•lament, i anar descobrint les obres d’art de l’anomenant “Abecedari de la llibertat”, petites escultures acompanyades d’un text que reflexiona sobre la pau i el valor de les paraules.
Un cop visitat el poble, visita al Centre d’Interpretació, un museu breu però molt didàctic. Situa ràpidament el context de la guerra (i com la política mundial va decidir que guanyarien els nacionals i no els republicans: sembla ser que feia més por una govern republicà que una dictadura) , i analitza els 115 dies de batalla, a una banda i altra del riu Ebre. Es poden veure diaris de l’època, el material i equipament que tenien ambdós bàndols i, fins i tot, una mica com era la vida quotidiana del poble . Al final de la visita es pot veure un documental de testimoni de supervivents de la batalla. Avis que van patir les conseqüències de la guerra sent uns nens i que reflexionen sobre les repercussions, la pèrdua, les conseqüències i la necessitat de fer memòria. Terriblement emotiu, però esperançador: cal fer memòria , però no amb ànims de revenja, si no per tal que això no torni a passar.
Després, visita a un parell de municipis propers, que encara conserven trinxeres republicanes que es poden visitar (com la de la Fatarella o Vilalba dels Arcs)

La veritat és que es tracta d’una visita molt interessat. Fins i tot m’atreviria a dir que necessària. Aquesta part d’història recent que no ens han arribat a explicar mai a l’escola, i que els nostres avis i pares, potser per ser massa crua o massa viva encara en la memòria, sempre han comentat com de passada....