Festival Pròxims

Com que la prova del FIB va ser superada amb èxit, al cap de 4 dies una part del comando FiberFib tornàvem de minifestival, al Poble Espanyol. Festival Pròxims, creat per promocionar i donar espai a l’escena musical catalana (o dels països catalans o de per aquí a la vora, el que preferiu). I entre el preu de l’entrada i l’ubicació dels concerts, difícil dir que no. Per motiu d’horaris laborals em vaig perdre Anímic i el Petit de Cal Eril. Però quan va començar Mujeres ja estàvem en posició (amb tots els efectius replegats, que al final érem uns quants). Grup interessant, que es va disculpar per no haver pogut fer proves de so (de fet, el so va ser la nota negativa de tota la vetllada. Nefast) . Toquen prou bé, però cal que posin remei a les mancances vocals del cantant (no és que no canti bé, a les primeres cançons. Però li falla la tècnica i a mesura que avança el concert li comença a fallar i fa patir, la veritat).
Després van venir Mishima, grup que, tot i que ho he intentat alguna vegada, en disc no han aconseguit captar la meva atenció (em semblen avorridots) . Grata sorpresa: en directe guanyen en força i contundència (tot i que no seran segurament el meu grup de capçalera) . Per desgràcia la qualitat del so no millorava...
Seguidament, Standstill. Moltes ganes de veure’ls (ja que en tenia referències excel•lents). I per sort per tots plegats, referències confirmades. Apuntadissim com a grup a seguir. Excel•lent la veu d’Enric Montefusco, que supera problemes de so i el que faci falta. I les lletres, una perla. A la llista de directes a veure en recinte tancat (llàstima del concert del Palau de la música, llàstima...) .
Per acabar la festa, Antònia Font. Els acabàvem de veure feia 4 dies a Benicàssim. I el procés, pel que veig, és sempre el mateix. Inici discret, com que no t’enganxa ( sobretot després del que hi havia hagut abans), però mica en mica, van calant. I el bonrollisme de les seves cançons se’t posa a dins i t’atrapa. La veu de Pau Debon potser va una mica justa, però se li acaba perdonant. Crec que és impossible no sortir content d’un concert seu.

I cap a casa amb un somriure d’orella a orella…