(Atenció: aquest text pot desvetllar informació sobre l’argument de la pel•lícula o condicionar l'opinió sobre ella . Als interessats en veure-la, es recomana llegir-ho a posteriori. Per si de cas...)
Una de les poques escapades que hem pogut fer al cinema, que tenim molt abandonat últimament, ha estat per veure “Beginners”, de Mike Mills. La pel•lícula ens explica la història d’Oliver (Ewan McGregor) i les seves dificultats per comprometre’s arran de la seva relació amb l’Anna, una actriu impulsiva que coneix en una festa poc després de la mort del seu pare, que feia poc que li havia confessat la seva homosexualitat. Melodrama intimista amb certes pretensions poètiques, que ens mostra la relació de dues persones ferides, amb totes les seves càrregues personals, incapaces d’avançar cap allò que volen. Film interessant, emotiu, força cru, amb uns actors excel•lents (si, ens agrada molt l’Ewan McGregor al guaitatu)però una mica fallit per mi. El director abusa un pèl dels flashbacks. Hi ha algun personatge estranyament grotesc, tirant a esperpèntic ( Andy, l’amant del pare) i un cert abús d’imatges estil videoclip , que a mi em va semblar que tenien una pretensió esteticista excessiva ( una mica a l’estil de “Réquiem por un sueño”, per tal que us feu una idea. Tot i que les dues pel·lícules no tenen res a veure). Crec que el meu estat de cansament no va ajudar a valorar la pel•lícula ( que vaig trobar un pèl lenta, però no en el bon sentit de les històries explicades amb calma).
Recomanable per veure un dia a casa, un dia que es té l’estat anímic propici. I tenint clar que no és una comèdia romàtica.
2 comentaris:
Otra más de las de la lista las alegrías de la huerta, no? :P
Clar que si... No canviarem la "línia editorial" a aquestes alçades... :-P
Publica un comentari a l'entrada