Ja fa dies que ens vam apropar a la sala Beckett a veure “Contra la democràcia”. Vagi per davant que una servidora és fan dels textos que ha llegit de l’autor i que farà un comentari (encara més) parcial (dels que acostuma a fer). A veure com ens en sortim, que ja sabem que a certs lectors del blog l’obra no els va agradar gaire (per no dir gens).
L’obra que ens ocupa forma part d’una trilogia ( de moment) . Una servidora ha tingut el plaer de llegir els altres dos textos (“Contra el progrés” i “Contra l’amor”). Hi havia moltes ganes de veure “Contra la democràcia” precisament per tractar-se d’un text desconegut i pel (casual) context sociològic que estem vivint en aquests moments. 7 textos que es mouen entre el teatre polític i el Grand Guignol. L’estil és marca de la casa: mala llet, cruesa i humor (de vegades negre, de vegades àcid) en la meva opinió, més mesurat i ben col•locat que a “Contra el progrés” (si, fa menys riure). 7 històries que reflexionen sobre la paraula “democràcia”, el seu ús i abús des del seu sentit més ampli. Els punts d’humor grotesc personalment em costen més i no tots els fragments funcionen igual. Però , com sempre, les anècdotes argumentals em semblen absolutament genials. Pel que fa al muntatge, correcte, tot i que amb certa irregularitat pel que fa al nivell dels actors (l’escena del monòleg amb la pedra no funciona. I crec que podria fer-ho si hagués estat realitzada per un altre actor). La primera escena , anguniosa, aconsegueix col•locar els espectadors en un estat d’ànim propici per la resta. Per desgràcia, l’última escena no culmina l’obra amb l’impacte que potser seria desitjable pel to de l’obra.
El que queda clar és que es tracta d’una obra que no deixa a la gent indiferent i que genera debat. I això, en els temps que corren, té molt de mèrit.
Per mi es tracta d’un graó més pujat. Text més afinat que “Contra el progrés”. I seguim amb moltes ganes de veure “Contra l’amor” en alguna sala a Barcelona ( potser el meu text preferit, per tractar un tema més proper i quotidià)
L’obra que ens ocupa forma part d’una trilogia ( de moment) . Una servidora ha tingut el plaer de llegir els altres dos textos (“Contra el progrés” i “Contra l’amor”). Hi havia moltes ganes de veure “Contra la democràcia” precisament per tractar-se d’un text desconegut i pel (casual) context sociològic que estem vivint en aquests moments. 7 textos que es mouen entre el teatre polític i el Grand Guignol. L’estil és marca de la casa: mala llet, cruesa i humor (de vegades negre, de vegades àcid) en la meva opinió, més mesurat i ben col•locat que a “Contra el progrés” (si, fa menys riure). 7 històries que reflexionen sobre la paraula “democràcia”, el seu ús i abús des del seu sentit més ampli. Els punts d’humor grotesc personalment em costen més i no tots els fragments funcionen igual. Però , com sempre, les anècdotes argumentals em semblen absolutament genials. Pel que fa al muntatge, correcte, tot i que amb certa irregularitat pel que fa al nivell dels actors (l’escena del monòleg amb la pedra no funciona. I crec que podria fer-ho si hagués estat realitzada per un altre actor). La primera escena , anguniosa, aconsegueix col•locar els espectadors en un estat d’ànim propici per la resta. Per desgràcia, l’última escena no culmina l’obra amb l’impacte que potser seria desitjable pel to de l’obra.
El que queda clar és que es tracta d’una obra que no deixa a la gent indiferent i que genera debat. I això, en els temps que corren, té molt de mèrit.
Per mi es tracta d’un graó més pujat. Text més afinat que “Contra el progrés”. I seguim amb moltes ganes de veure “Contra l’amor” en alguna sala a Barcelona ( potser el meu text preferit, per tractar un tema més proper i quotidià)
7 comentaris:
Ai, a veure si faig jo el meu comentari al blog, que el tinc oblidat. No vull que se'm passi i perdi l'impacte de l'obra (que encara dura) abans de parlar sobre ella.
I més obres "incòmodes" que s'haurien de fer, aquests dies.
A veure com ens en sortim, que ja sabem que a certs lectors del blog l’obra no els va agradar gaire (per no dir gens)
Servidora aixeca la poteta...
Un parell d'històries que sobresurten de la resta, no li negaré, però com a conjunt a mi no em va convèncer en absolut ("és la meva ex" o com fotre's un tret al peu storywise)
Fenómeno fan... :)
Pero también le mete caña al montaje...
'que genera debat'
Sobre el contenido o sobre el continente?
Ah, el humor, siempre el humor...
@eleternoaprendiz
Ja trigues, ja trigues...
@Marta
Punt discutit (i no, no ens posarem pas d'acord en això)
Però ja està bé que hi hagi discrepàncies, ja està bé...
@acolostico
#sonmisamigos
Ah, el humor, siempre el humor... :-D
Dons "Contra l'amor" la veuré encantada si algú m'informa.
;)
Yo no había visto "Contra el progrès" así que el estilo era nuevo para mi. En conjunto me gustó pero no todas las historias funcionaban bien. Alguna que otra escena chirriaba. Y a veces no se si el mensaje del autor llegaba correctamente...igual eran los actores, que no estaban brillantes en todas las historias.
Pero si, obra que hace pensar...
@Pepi Toria
No dubtis que seràs degudament informada (a veure si algú s'anima a fer-la...)
@Zonia
A veure si repeteixen "Contra el progrés" i pots opinar!
(si..jo aquí fent campanya... :-D)
Publica un comentari a l'entrada