Escapada als altres límits, a veure els veïns de dalt. País de vi (mmmm), boulangeries (més mmmm) i fromage (...ningú no és perfecte...). Temps humit i inestable, però allotjament i companyia de luxe. Caliu, molt de caliu.
(Ogeu Les Bains. Chez Nous. Si, amb llar de foc. Carn a la brasa)
(Oloron. Fanals)
(Oloron. Gave d'Ossau)
(Oloron. Gave d'Ossau)
(Oloron: Porta. La clau que obre...)
(Pau. Moules a la Provençale avec frites)
(Pau. Unes de les moltes frites)
(Pau. Carreró)
(Petita mostra de Petit déjeneur)
(Pau. Église de Saint Martin)
(Mantenint les tradicions fins i tot en terrotori aliè)
6 comentaris:
Que detalle lo de seguir la tradición en tierras extrañas...Lástima del tiempo, pero al estar de fiesta, casi que da igual :-)
Molt rebé, les tradicions s'han de mantenir! :) *diu la que es comprava rosa i llibre cada any a l'exili*
Quins grans detalls... quins grans
Però cap foto de formatge... u e le fromage.. u e le fromage..
Pero al norte hay estas cosas? Yo creía que por Mordor más valía no ir de paseo...
Això de deixar documentació gràfica dels croissants de la Lorança es mereix un premi !!! Les fotos molt xules Anna !!!
@Zonia
Tampoc és que el temps ens hagi afectat gaire els plans originals...
@Marta
Oi tant que si! Les bones tradicions s'han de mantenir !
@Bororo
Pas de fromage pour moi, mon cherie. (Bé, la resta si. Rodejada tots els dies. Quina tortura...)
@acolostico
El nord del sud és el sud del nord (jo ja m'entenc...)
I ho té mal entès. A Mordor hi treballa una servidora...
@Joanjoc
Gràcies Joanjoc! Però el paisatge és maco (poc mèrit té una ) Un honor que et deixis caure per aquí a comentar.
(i molt mèrit la foto, intentant esquivar afamats que posaven en perill la meva integritat física. No és fàcil, no...)
Publica un comentari a l'entrada